Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Puja

Consells per Epilèpsia

Il·lustració de tremolors

Què és l’epilèpsia?

L’epilèpsia és una reacció del cervell que es produeix quan hi ha una activitat elèctrica irregular en el cervell.

Activitat elèctrica significa que el cervell envia senyals elèctrics perquè el cos funcioni.

Irregulars: quan aquests senyals elèctrics no funcionen bé.

Quins són els símptomes?

Alguns símptomes que poden tenir les persones que tenen epilèpsia són:

Ilustración 3D con tres cerebros
  • Abans de tenir una crisis epilèptica la persona pot sentir sensacions estranyes, olors diferents o inclús tenir la sensació que ja han viscut el que està passant.
  • Durant la crisis epilèptica:
    • Pèrdua de la consciència*.
    • Tenir moviments forts com tremolors.
    • Rigidesa muscular.
    • Mirada fixa sense parlar.
    • Fer-se pipi o caca sense voler, no hi ha control de la bufeta o dels
      intestins.
  • Després de la crisis epilèptica, la persona pot estar confosa i no recordar què ha passat.

*Pèrdua de consciència significa que la persona és com si estigués dormint o que no sap el que està passant al seu voltant.

Tipus de crisis epilèptiques

Les crisis epilèptiques poden ser diferents per a cada persona.

A continuació s’expliquen els diferents tipus de crisis epilèptiques que hi ha:

  • Crisis generalitzades que afecta a tot el cervell. Poden ser:
    • Tònic-clòniques: és quan la persona perd la consciència, té rigidesa muscular i moviments forts.
    • D’absència: és quan la persona té breus moments de pèrdua de consciència o mirada fixa.
    • Mioclòniques: és quan la persona té moviments breus i de cop en un o diversos grups de músculs.
    • Tòniques: és quan la persona té rigidesa muscular de cop.
    • Clòniques: és quan la persona té moviments rítmics i forts provocant tremolors.
    • Atòniques: és quan la persona té una pèrdua de cop del to muscular i provoca que la persona caigui.
  • Crisis focals que afecten a una part del cervell. Poden ser:
    • Focals conscients: la persona està conscient i pot sentir moviments o sensacions estranys.
    • Focals amb alteració de la consciència: La persona pot estar confosa o no respondre durant la crisi epilètica.

Tractament farmacològic

Quins medicaments poden provocar crisis epilèptiques?

Alguns medicaments poden afectar l’equilibri químic* del cervell, i, per tant, provocar les crisis en algunes persones.

Aquest són alguns medicaments que poden provocar-les:

Ilustración de medicamentos sobre figura humana
  • Medicaments per tractar la salut mental i emocional.
  • Medicaments per tractar infeccions com són els antibiòtics.
  • Medicaments que ajuden a millorar la concentració, l’atenció i l’energia.
  • Medicaments per tractar les reaccions al·lèrgiques.
  • Drogues i alcohol. L’abús o la retirada de cop de drogues o alcohol pot provocar convulsions.

*L’equilibri químic es refereix a la quantitat correcta de substàncies químiques que necessita el cervell per a funcionar bé.

Qualsevol persona pot tenir una crisi per l’ús de medicaments, però hi ha factors que poden augmentar el risc

  • Si una persona ha tingut en altres ocasions una o més crisis.
  • Si una persona té epilèpsia.
  • Si una persona pren dosis altes de medicaments.
  • Si una persona pren medicaments durant molt de temps.
  • Si una persona pren medicaments que augmenten la possibilitat de tenir crisis.
  • Si una persona té problemes en els ronyons o en el fetge, que poden afectar com el cos elimina els medicaments.
  • Si una persona pren diferents medicaments, la combinació pot causar crisis.

Errors comuns en prendre medicaments anticonvulsius

A vegades, hi ha errors que poden fer que la medicació no funcioni bé o que provoquin efectes secundaris no desitjats.

Alguns dels errors més comuns són:

  • No prendre el medicament a l’hora indicada.
  • Deixar de prendre la medicació de cop.
    • Si cal deixar de prendre la medicació, s’ha de fer a poc a poc i amb supervisió mèdica.
  • No prendre la dosis de medicació correcta.
    • Seguir la pauta mèdica és important.
    • Prendre més dosis del que toca pot tenir efectes secundaris greus, i prendre dosis més baixes pot no controlar les crisis.
    • Per evitar que passi:
      • Cal comprendre bé la dosi de medicació que has de prendre. En cas de dubte, consulta al teu metge o farmacèutic.
      • Cal revisar l’etiqueta del medicament per estar segurs que la dosi coincideix amb el que va receptar el metge.
  • No informar el teu metge d’altres medicaments i suplements naturals que es compren sense recepta. El metge comprovarà que el medicament anticonvulsiu funciona bé en relació amb els altres medicaments que es prenen. És important:
    • Consultar amb un professional de la salut abans de prendre qualsevol medicament nou.
    • Portar un registre de tots els teus medicaments sempre que tinguis una visita amb un professional de la salut i augmentar el risc d’efectes secundaris.
    • Si beus, consulta al teu metge per saber la manera més segura.
  • Beure alcohol pot reduir l’eficàcia dels medicaments anticonvulsius i augmentar el risc d’efectes secundaris.
    • Si beus, consulta al teu metge per saber la manera més segura.
  • No fer seguiment regular amb el teu metge.
    • Cal demanar hora per anar al metge perquè pugui fer seguiment del tractament mèdic i fer els ajustos que siguin necessaris.
  • No informar sobre els efectes secundaris.
    • Cal informar el metge de qualsevol efecte secundari que tinguis per assegurar que el tractament funciona bé.
  • No entendre les instruccions.
    • Consulta al teu metge o farmacèutic si no entens alguna cosa.
  • Automedicació. Cal seguir les indicacions del teu metge i no canviar el tractament sense abans consultar.
    • Això és molt important per la teva seguretat i salut.

L’automedicació significa prendre medicaments sense que el metge ho hagi receptat.

Quines són les recomanacions mèdiques?

Recomanacions per a prevenir nous episodis convulsius

Algunes de les recomanacions per a prevenir que es repeteixin les convulsions:

  • Seguir les instruccions del teu metge i prendre la medicació quan toca. Per ajudar a recordar quan prendre la medicació utilitza:
    • Alarma de rellotge o mòbil i aplicacions de mòbils gratuïtes com:
      • Expertsalud
      • Mecuido
      • Pharapp
      • Recuerdamed
      • Medisafe
    • Fer servir pastiller setmanal per prendre la medicació.
  • Consultar sempre amb el teu metge abans de fer canvis en la medicació.
  • Escriure en un paper o llibreta cada cop que tinguis una convulsió. Important escriure data, hora i qualsevol desencadenat. Quan tinguis consulta amb el metge li ensenyes.
  • Practicar tècniques per controlar l’estrès com la meditació, el ioga o exercici de respiració.
  • Mantenir un horari regular per dormir.
  • Evitar beure alcohol o consumir drogues.
  • Mantenir una dieta equilibrada. Menjar aliments rics en nutrients.
  • Evitar el dejuni prolongat estar moltes hores sense menjar, ja que el nivell baix de sucre pot produir convulsions.
  • Controlar altres malalties com diabetis i hipertensió que poden augmentar el risc de tenir convulsions.
  • Segueix una rutina amb exercici físic moderat, no intenses.
  • Evitar estímuls visuals com llums fortes, si ets una persona sensible a la llum.

El dejuni prolongat significa moltes hores sense menjar.

Llista per a una dieta equilibrada

A continuació un exemple de llista de dieta equilibrada:

Foto de salmó, verdures i greixos saludables
  • Fruita
  • Proteïnes:
    • Ous
    • Peix blau (salmó, sardines i tonyina)
  • Greixos saludables:
    • Oli d’oliva verge extra
    • Alvocat
  • Hidrats de carboni:
    • Civada
    • Quinoa
    • Arròs integral
    • Pa integral
    • Pasta integral

Un consell general és la combinació de verdures, proteïnes, una mica d’hidrats i greixos saludables.


Aquest text ha estat adaptat a Lectura Fàcil per l’Equip d’Accessibilitat Cognitiva de LaFACT.


També et pot interessar

A continuació, podràs trobar més informació i consells per millorar el seguiment de les pautes de la medicació.