Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Puja

Protocol de maneig de les hiperglucèmies associades a fàrmacs

Il·lustració d'un gràfic ascendent

Introducció

La diabetis mellitus (DM) és una malaltia crònica molt prevalent, amb una taxa de gairebé el 14% a Espanya (1).

Aquesta malaltia té un important impacte sociosanitari, representant el 7-8% de la despesa sanitària pública espanyola (2). A més, s’estima que entre el 30% i el 40% dels pacients atesos en els serveis d’urgències són diabètics, i sovint presenten complicacions agudes que poden comprometre la seva vida (3,4).

Quant a les complicacions agudes de la diabetis, les situacions d’hiperglucèmia representen al voltant del 70% de les consultes (5). Els factors desencadenants són:

  • En la DM1: el mal control glucèmic i les transgressions dietètiques (6-9). 
  • En la DM2: el desconeixement i la inadequada gestió de la malaltia que es manifesten en hiperglucèmies asimptomàtiques aïllades, detectades a través de la glucèmia capil·lar en les consultes als Serveis d’urgències (10).
Foto d'una senyora gran fent una consulta a un professional sanitari

Hiperglucèmies (Sucre alt en la sang): símptomes, causes i tractaments

Els professionals sanitaris d’urgències activen el codi al identificar una persona amb problemes de salut relacionats amb medicaments (PSM) però, la seva aplicació involucra a tot el personal sanitari que intervé en el seu tractament i seguiment.

Més informació per a professionals

Accedeix a criteris d’identificació, fàrmacs implicats i maneig farmoterapèutic, així com fòrum i més recursos per a professionals.

Il·lustració d'una pastilla

Sobre aquest article

Autors:
Adrián Plaza

Validat per:
-

Versió:
1.0

Referències

  1.  Soriguer F, Goday A, Bosch-Comas A, Bordiú E, Calle-Pascual A, Carmena R, et al. Prevalence of diabetes mellitus and impaired glucose regulation in Spain: the Di@bet.es Study. Diabetología. 2012;55:88- 93.
  2. Arrieta F, Rubio-Terrés C, Rubio-Rodríguez D, Magaña A, Piñera M, Iglesias P, et al. Estimation of the economic and health impact of complications of type 2 diabetes mellitus in the autonomous community. Endocrinol Nutr. 2014;61:193-201.
  3. Hinojosa Mena-Bernal MC, González Sarmiento E, Hinojosa MenaBernal J, Zurro Hernández J. Asistencia urgente del paciente diabético. An Med Interna (Madrid). 2004;21:7-11
  4. Korbel L, Spencer JD. Diabetes mellitus and infection: an evaluation of hospital utilization and manegemtent costs in the United States. J Diabetes Complications. 2015;29:192-5
  5. Sanz-Almazán M, Montero-Carretero T, Sánchez-Ramón S, Jorge-Bravo MT, Crespo-Soto C. Estudio descriptivo de las complicaciones agudas diabéticas atendidas en un servicio de urgencias hospitalario [Acute diabetic complications attended in a hospital emergency department: a descriptive analysis]. Emergencias. 2017 Jul;29(4):245-248. Spanish. PMID: 28825279.
  6. Zugasti-Murillo A., Jiménez-Millán A.I, Bacarizo-Aparicio P, OrtizAlonso J. Características de los episodios de cetoacidosis diabética en adultos evaluados en el Servicio de Urgencias del Hospital General Universitario Gregorio Marañón durante el año 2002. Endocrinol Nutr. 2005;52:544-6.
  7. Guisado-Vasco P, Cano-Megías M, Carrasco-de la Fuente M, CorresGonzález J, María Matei A, González-Albarrán O. Clinical features, mortality, hospital admission, and length of stay of a cohort of adult patients with diabetic ketoacidosis attending the emergency room of a tertiary hospital in Spain. Endocrinol Nutr. 2015;62:277-84.
  8. Lindner L, García Sánchez R, Álvarez C, Betegón L, Badía X. Hospitalizaciones por hipoglucemia grave en pacientes con diabetes mellitus en España. Rev Clin Esp. 2013;213:370-6.
  9. Leese GP, Wang J, Broomhall J, Kelly P, Marsden A, Morrison W, et al, DARTS/MEMO Collaboration. Frequency of severe hypoglycemia requiring emergency treatment in type 1 and type 2 diabetes: a population-based study of health service resource use. Diabetes Care. 2003;26:1176-80.
  10. Rodríguez-Merchán B, Casterás A, Domingo E, Nóvoa FJ, López Y, Cabezas-Agrícola JM, et al. Betahidroxibutirato capilar en la monitorización de la cetoacidosis diabética. Endocrinol Nutr. 2011;58:347-52